Sistema Cooperatiu d’Educació Panafricanista

|scep*

*Cap a un Sistema Cooperatiu d’Educacio Panafricanista
Barcelona, 18 d’abril de 2014

La creació d’una cooperativa implica l’assumpció d’una composicio col.lectiva sinèrgica i autoorganitzada, que bé podria ser entessa acadèmicament com la creació d’un grup d’estudi i anàlisi que s’integrés al Centre d’Estudis i Documentacio del MACBA, per a desenvolupar en el projecte Descolonització de Museus, mitjancant la creació de llocs de treball que portasin a terme tasques conjuntes amb el centre, i a la vegada desenvolupesin les tasques d’investigació i/o d’autoformació que requereixen la capacitació de les persones implicades en els projectes educatius del Sistema Coopertiu d’Educació Panafricanista.

A l’hora de desenvolupar, d’apostar per la construcció d’una Cooperativa de carácter integral, ens està essent necessari interpretar l’existencia d’una Xarxa d’Espais d’Autoaprenentatge i Capacitacio Panafricanista, es visibilitzaran també un seguit de recorreguts i itineraris d’acompanyament entre les persones que formaran part de la Xarxa i del sistema educatiu de la Coopeartiva Integral Cal Africa Moving (CICAM).

De manera exemplar, les revolucionaries panafricanistes s’acompanyaran per dur a terme seminaris, monogràfics, jornades assemblearies, cicles de xerrades, projeccions audiovisuals, programes de radio i televisió, publicacions periodístiques, presentacions de llibres, jornades d’intercanvi de sabers, exposicions urbanes i acords d’intercanvi internacional pels socis de la CICAM, per tal de dur a terme la divulgació dels coneixements i aprenentatges col.lectius.

El fet dierencial que proposa la Reparació Panafricana, ens porta a plantejar un sistema cooperatiu que defensi les seves posicions front l’academia, tot i que l’estratègia de la Federacio Panafricanista sigui l’incorporació i coordinació de curriculums educatius integrats al sistema educatiu del règim, la CICAM, en el seu sentit més estratègic, desenvoluparà la capacitació d’una Xarxa d’Activistes que intervendran en els espais acadèmics per visibilitzar la Historia de la Negritud, de l’esclavitud i la neo-colonitzacio a l’Estat Espanyol.

1.1 Espai territorial on es desenvolupara la proposta.
Països Catalans: espais culturals, instituts, facultats universitaries, teatres. Ateneus, seus cooperatives, espais d’autoorganitzacio social i popular, seus de mitjans lliures i comunitaris, embaixades africanes a l’estat espanyol.

1.2 Població amb la que es desenvoluparà la proposta.
Estudiants i mitjans de comunicació autogestionaris, municipals i/o comunitaris, socis de la Cooperativa Cal Africa Moving, individualitats i/o portaveus i/o socis d’entitats i d’altres cooperatives. Assemblees de barri, municipalitats llibertàries, institucions autònomes.

1.3 Antecedents
Convocarem, a partir de l’exposició d’aquest projecte a l’Assemblea d’Educacio Panafricanista de la CICAM a una trobada amb la Cooperativa Integral Catalana, el GRA, l’Ateneu Cooperatiu La Base, la Xarxa de Grups d’Estudis i membres de la Federacio Panafricanista per desenvolupar un relat col.lectiu sobre els antecedents d’aquest sistema cooperatiu d’educació.

1.4 Fonamentació històrica i política de la mateixa.

1.4.1 Fonamentacio politica:

La proposta d’Educació pretén desenvolupar un programa pedagògic educacional, de l’agenda de la Proposta No de Llei (PNL) aprovada al Parlament Europeu el 17 de febrer de 2010; que insta als governs dels estats membre, ajuntaments i altres òrgans governamentals així com institucions al Reconeixement i Reparació dels afrodescendents a la Historia i Economia de l’estat espanyol i els països catalans, i la responsabilitat en l’esclavitut a America Llatina, EE.UU i en la colonització a Àfrica, així com els seus crims associats. La llei contempla els seguents aspectes:

1.- Reconeixement explícit de la responsabilitat de ciutadans, institucions i empreses espanyoles en l’esclavitut, la colonització de Guinea Ecuatorial i els seus crims associats.
2.- Reconeixement explicit de l’existencia de poblacions afrodescendents de parla castellana, a l’estat espanyol, America Llatina i EE.UU.; i la necessitat de tipificacio defensant la singularitat historica i patrimoni culturals.
3.- Obligatorietat de l’aprenentatge a l’Educació Primaria i Secundaria de la importància dels afrodescendents a la Historia i economia espanyola i responsabilitat en l’esclavitut i en la colonització i els seus crims associats.
4.- Creacio d’una Càtedra d’estudis sobre herencia africana a l’estat espanyol.
5.- Equiparació legal de les victimes del racisme amb les victimes del terrorisme.
6.- Implementació a l’estat espanyol de polítiques d’Acció Afirmativa i Inclusio especialment en la funció pública i en la política d’ajudes i beques.
7.- El suport institucional a la creació de simposis anuals sobre esclavitut i herencia africana a l’estat espanyol i Amèrica Llatina.
8.- Creacio d’una llei i comité d’experts en llenguatge mediàtic amb el moitu de pulir el llenguatge dels mitjans de comunicació i erradicar les expresions racistes negre-fòbiques.
9.- Inclusió dels afrodescendents en capítols específics de les directives de cooperació internacional i programes socials.

1.4.2 Fonamentacio historica:

La historia es coneguda pels aconteixements, fets i persones que marcaren de forma decisiva el canvi social. Per tal d’el·laborar tot un seguit de blocs temàtics hem pensat en organitzar-los, tot contextualitzant-los, de la següent forma:

Contexte peninsular:

1.- Del paleolitic, Cartaginensos als Reis Catòlics: Gibraleon
2.- El negre a la lliteratura i art classic, Chicaba i Juan Latino, Juan de Pareja, Inante de Flandes
3.- El colonialisme espanyol: Autonomia i provincia espanyola de Guinea
4.- Els negres durant el franquisme
5.- Els negres durant la transicio espanyola
6.- FOJA – Panteras Negres (Leon, Madrid i Barcelona)
7.- Alfonso Arcelin i el Negre de Banyoles
8.- El V cententenari Les Olimpiades de 1992
9.- El Moviment Panafricanista de Ataye a Cham Bissa i Mbolo Etofili
10.- Reparacio, Durban 2001, agenda 40 i Fons Economic Negre
11.- Del Hip-Hop a la PNL
12.- Els negres en l’esport: de Sibilio, Sena, Ngonga

Contexte global

1.- Marcus Garvey: origens de la Revolucio Negra Nut Turner, Revolucion Haiti, Marcus Garvey, New Negro Movement, Panafricanismo, Rastafarismo,T Booker T, John Brown.
2.- Revolucio Cultural Renaixement de Harlem. Claude McKay, The New NegroTeatro Apollo, Zora Neale Hurston, Langston Hughes, Louis Armstrong, Duke Ellington.
3.- Contexte nacional i drets civils La sentencia Brown, el tio tom surt de l’armari, Separate but equal, Apartheid, Jim Crow, KKK.
4.- Contexte internacional Negres a la Guerra civil espanyola, negres en la guerra mundial, inici de la guerra freda a Europa, Lumumba: Anticonolianisme al Congo, Oh Chi Ming i la guerra del Vietnam, Moviment pacifista, Fanon i l’FLN Argeli, concili Vatica II, Sudafrica de l’apartheid, Revolució Cubana, India i paisos no alineats, la Ghana del Ogsayefo 1955-1966.
5.- Dels Feminismes Negres El paper de les dones en les organitzacions de base local de drets civils, les dones als moviments artístics i nacionalistes, la participació de les dones en les organitzacions del Black Power, Feminisme Revolucionari Negre, coalicions entre dones de color.
6.- Esport Black Power Mohamed Ali, John Carlos Smith i les olimpiades de Mexic 68.
7.- Influencies teoriques determinants Fanon, Kenyatta, Mau-Mau, Lumumba, Fidel, Che, Juan XXIII, Oh Chi Ming, Nkrumah, Cabral
8.- Moviment estudiantil Black studies, Sit-ing, Sncc/BSU/Us
9.- Art, cinema i lliteratura Soul, Motown, James Baldwin, Richard Wright, Saft and blasxplotation, Amiri Baraka, Sam Cook, Chester Hymes, Niki jovani Blues, Gil Scott Heron, griots, Jazz, vodoo, capoeria, soul, mambo, salsa meregue , soul rock, desde 1910 al sigle XXI, Gertrude “ma” Rainey, Bessie Smith, Nina Simone and Billie Holiday, Spike Lee,
10.- Altres protagonistes Fannie Lou Hamer, Kwame Toure, Roy Wilkins, Rosa Park, JFK, Rap Brown, Angela Davis, George Jackson, Aldridge Cleaver, Robert Williams, Omali
Yeshitela, Willy Ricks, Lorenzo Kamboa, Laston Hughes, James Yates, Oliver, Mumia Abu Jamahl.
11.- Heuy P. Newton i Malcolm X: Vida i obres.
12.- Panteres Negres: origens, proces, ideologia, programa i plataformes.
13.- COINTELPRO Sabotatge, contrainsurgencia, guerra quimica, drogues, infiltracio i
crim; Fred Hampton i Geronimo Jijaga.
14.- Organitzacions del Black Power OAU-NOI, RNA, SNCC, Liga urbana, RAM,
CORE, NAACP Lowndes County Freedom Organization (LCFO) BLA Black Liberation
Army, JOMO
15.- Rainbow Coalition: joves patriotes, partit de pau i llibertat, boines marrons, MIA.
16.- Teologia de l’alliberament negra, Elijah Mohammed, MLK, Farrakhan, Jeremiah Wrigh, Cornell West, James H. Cone
17.- Presxs politiquxs: Sundiata Acoli , Mutulu Sakhur, Albert Nhu, Assata Sakhur, Mumia Abu Jamal, Hip-Hop Nation, G Schoot heron, Africa Bambata, Paris, Public Enemy, Dead Prezz.
18.- Llegat i continuitat de l’esperit de Huey P. Newton: Uhuru Moviment, New Black Panther Party, NCOBRA, Dr. HPN Foundation, Decembre 12, Jericho, Napo, Antiautoritarian of colour.
19.- Barack Obama, vida i obra.

1.5 Col.lectius i individualitats afins.

De la Federacio Panafricanista: Mamadou Kheraba, profesor i filoleg; Abuy Nfubea, profesor i president de la Federacio Panafricanista; Moul Sanssebwera, profesor, escriptor i filoleg; Luis Alberto Alarcon, president de Fundacion Vida; Antuami Toasije, profesor; Oumar Diallo, periodista y president Revista Wanafrica; Victor Bondjale, profesor i senegalesos a Terrassa; Assemblea Permanent de la Cooperativa Integral Cal Africa Moving.

Altres profesionals, individualitats i col.lectius: Ana Cebrian, profesora d’etnoeducacio; Yast Solo, music i pintor; Serge Bile, escriptor; Daniela Ortiz, professora; Justin Tchatchou, compositor, cantant i profesor; Fernandez Reyes, profesora i escriptora; Simon Non; Marcos Garcia Montes, advocat; Josep Maldonado; Juan de la Morena, batle de Villa Mantilla; Maria Luisa, poeta i escriptora; Concepcion Ortiz Ordonez, profesora; Borja Rosa, poeta; Oficina d’Educacio de la Cooperativa Integral Catalana